No est mai tropu tardu po imparai a chistionai e scriri in Sardu – VII

Capìtulu 7

Fonètica de su Campidanesu
Vocalis

Intra de parèntesis cuadras [ ] funt inditaus is sìmbulus IPA (International Phonetic Alphabet): serbint a inditai sa pronùntzia de calisisiat sonu de calisisiat lìngua chi chinichisiat at a podi produsi chena mancu de dd’ai intèndiu mai. Intra de stangas corcadas / / funt inditaus is sìmbulus imperaus pruschetotu po sa scridura normali.

Su campidanesu tenit 7 sonus vocàlicus. [a], [ɛ] (/è/ aberta), [e] (/é/ serrada), [i] , [ɔ] (/ò/ aberta), [o] (/ó/ serrada), [u].

Sa /a/ tenit sonu sèmpiri abertu, sa /i/ e sa /u/ sèmpiri serrau. S’abertura o serradura de sa /e/ e de sa /o/ tònicas (anca arruit s’acentu de su fueddu) dipendint de sa vocali de s’ùrtima sìllaba (fenòmenu de sa metafonesi).

Esemprus: in béllu e cótu sa /e/ e sa /o/ funt serradas, ca tenint una /u/ serrada in s’ùrtima sìllaba; in bèlla e còta sa /e/ e sa /o/ funt abertas, ca tenint una /a/ aberta in s’ùrtima sìllaba.

Custu fenòmenu de s’oponidura fonològica de is vocalis /e/ e /o/ (aberta o serrada) ddoi est in italianu puru e nascit de sa derivadura de is vocalis de su latinu; ma s’italianu e su sardu sighint bias de derivaduras in totu diferentis, e est po cussu ca nosu sardus faddeus s’abertura de is vocalis de s’italianu poita ca chena si-nd’acatai apricaus is arrègulas fonològicas de su sardu.

Innoi podeus biri ca mentris in italianu (lìnia de susu) sa derivadura de is vocalis dipendit de sa longària chi sa vocali teniat in latinu (lìnia de mesu), in sardu (lìnia de bàsciu) sa derivadura dipendit sceti de cali vocali fut, chena depi fai contu de sa longària (de dònnia vocali, longa o curtza chi fessit, benit sèmpiri sa pròpiu vocali). Duncas in italianu sa /é/ serrada ndi podit benni siat de sa Ĭ curtza siat de sa Ē longa, candu sa /è/ aberta ndi benit sèmpiri de sa Ĕ curtza. E cust’ùrtima fait nasci finsas su ditongu // si in latinu fut in sìllaba aberta (est a nai chi acabàt a vocali).

Aicetotu sa /ó/ serrada ndi podit benni siat de sa Ō longa siat de sa Ŭ curtza, candu sa /ò/ aberta ndi benit sèmpiri de sa Ŏ curtza. E cust’ùrtima fait nasci finsas su ditongu // si in latinu fut in sìllaba aberta.

In sardu intamis s’abertura de is duas vocalis dipendit sceti de sa metafonesi, est a nai de s’armonisadura de atesu a s’ùrtima vocali. S’abertura o serradura de custa impellit s’abertura o serradura de sa tònica innantis.

Esemprus: VIGĬNTI -> it. vénti, srd. binti; VĔNTUM -> it. vènto, srd. béntu; DĔCEM -> it. dci, srd. dèxi-dèghe; PĬSCEM -> it. pésca, srd. pisci-pische; PĔRSICUM -> it. pèsca, srd. préssiu-péssighe.

CŬLTUM -> it. cólto (istruito), *CŎLTUM (da COLLECTUM) -> còlto (da cogliere); BŎNUM -> it. bno, srd. bónu; TŎRNA! -> it. tòrna, srd. tòrra; BŬCCAM -> it. bócca, srd. buca; *CŌDAM (da CAUDAM) -> it. códa, srd. còa.

De custus esemprus fait a cumprendi poita nosu sardus faddeus s’abertura de is vocalis in italianu, ca naraus *diéci intamis de dièci e no faeus diferèntzia intra *i vénti (intamis de i vènti) e su nùmuru vénti poita ca sa /i/ serrada de acabu si fait serrai sa /e/ tònica finsas candu iat a depi essi aberta; e sa pròpiu cosa po *buóni intamis de buòni. A su contras naraus *pèsca (po su piscai) intamis de pésca, chena ddu distinghi de pèsca (su frutu) poita ca sa /a/ aberta de acabu si fait aberri sa /e/ tònica finsas candu iat a depi essi serrada.

Su fenòmenu de sa metafonesi depit essi nàsciu in tempus antigus meda, seguramenti innantis de sa simana bizantina, candu, comenti eus biu in su capìtulu de sa nàscida de is macrobariedadis, sa bariedadi “campidanesa” at serrau a /i/ e /u/ s’acabu de is fueddus chi in latinu acabànt a /e/ e a /o/ in s’interis chi su “logudoresu” ddas at apoderadas agualis. Po custu in campidanesu nci funt fueddus medas chi iat a parri chi “bessant de s’arrègula” de sa metafonesi, ca tenint vocalis tònicas abertas mancai sa vocali de acabu siat serrada (ma in latinu fut aberta!). E ddoi funt duncas lobas de fueddus chi si diferèntziant sceti po tenni una /e/ o una /o/ aberta o serrada, cosa chi no nci est in logudoresu.

Esemprus:
lat. VENI! ->               log. béni!                             camp. béni!
lat. BENE ->                log. bène                              camp. bèni
lat. PECUS ->              log. su pégus                      camp. su pégus
lat. PECOS ->               log. sos pègos                   camp. is pègus
lat. *ORUM ->             log. óru                               camp. óru
it. oro ->                         log. òro                               camp. òru
lat. COMPTUM ->     log. su cóntu                     camp. su cóntu
lat. COMPUTO ->     log. deo cònto                   camp. deu còntu
lat. MORI! ->              log. móri!                            camp. móri!
lat. AMOREM ->       log. pro mòre de              camp. po mòri de

sighit…

Stèvini Cherchi
No est mai tropu tardu…
[Premissa]      [Capitulu 1]
[Capitulu 2]    [Capitulu 2 Bis]
[Capitulu 3]    [Capitulu 4]
[Capitulu 5]    [Capitulu 6]

Annunci

Una risposta a “No est mai tropu tardu po imparai a chistionai e scriri in Sardu – VII

  1. Pingback: Ainas po su sardu – 7 « Stèvini …su chercu

Rispondi

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...